VOLUNTAT
a criteri (d’algú) SP, segons judici de (R-M)
A criteri de la majoria de gent, els metges haurien de ser infal·libles / A criteri dels metges, el malalt serà guarit en pocs dies / Millor que deixis aquesta decisió a criteri de la junta (R-M, R-M, *)
→ a l’albir (d’algú), a parer (d’algú), a judici (d’algú), a discreció (d’algú)
a discreció (d’algú) SP, a decidir i obrar segons judici d’algú / llibertat de decidir i obrar segons el seu propi judici (R-M, IEC)
Aquest mètode no assenyala exercicis; ho deixa a discreció del mestre (El complement és opcional) (R-M)
→ a voluntat (d’algú), a lloure, a l’arbitri (d’algú), a la mercè de, a criteri (d’algú)
▷ a la discreció (d’algú) (v.f.), retre’s a discreció (p.ext.)
a judici (d’algú) SP, segons el judici de / a la manera de veure o d’apreciar d’algú (IEC, *)
A judici de tothom, tu ets el culpable (IEC)
→ a parer (d’algú), a opinió (d’algú), a criteri (d’algú), a coneguda (d’algú)
a l’albir (d’algú) SP, a la lliure voluntat de (R-M)
Deixar aquesta decisió a l’albir d’una persona que gairebé no coneixes és molt exposat / Mai viu gent a mon albir tan furiosament venir (R-M, A-M)
→ a criteri (d’algú), a l’arbitri (d’algú)
a l’arbitri (d’algú) SP, segons recta determinació / segons el lliure determini d’algú (A-M, *)
Estava a l’arbitri del senyor feudal, allò no ho podia decidir ell mateix / A bon arbitri del meu pare, les coses s’han de fer d’aquesta manera (També s’usa amb la forma a bon arbitri (d’algú))
→ a la mercè de, a l’albir (d’algú), a discreció (d’algú)
a la mercè de SP, segons el voler de / a l’arbitri d’algú o d’alguna cosa, a la seva discreció (R-M, EC)
La casa va quedar oberta i a la mercè de qualsevol que hi volgués entrar / Estar a la mercè dels poderosos / La nau restà a la mercè dels vents (R-M, EC, EC)
→ a la disposició (d’algú), a discreció (d’algú), a l’arbitri (d’algú)
▷ a mercè de (v.f.), retre’s a discreció (p.ext.)
fer valer el seu dret SV, (algú) usar del seu dret (EC)
Va fer valer el seu dret per tal de poder emportar-se els fills lluny del seu marit
→ fer-se valer, fer valer la seva opinió
força de voluntat SN, capacitat per a endurar o per a imposar-se esforços o privacions (EC)
Per a fer un règim tan estricte, cal tenir moltíssima força de voluntat
▷ tenir punt (a fer alguna cosa) (p.ext.)