■ al seu dia SP, dit per a referir-se a un temps indeterminat del passat o del futur

Al seu dia, aquesta cançó va ser tot un èxit / Al seu dia serà una gran actriu

→ el dia de demà, un dia d’aquests, un dia

ara o suara SCoord, un cop o altre / en un temps o en un altre / en un moment o un altre (EC, A-M, *)

Això ho ha de fer ara o suara

[Men. (A-M), Mall.]

de poc SP, que fa poc que ha estat fet o que s’ha esdevingut / poc temps (*, EC)

És nascut de poc / És casat de poc

→ de fa quatre dies, de poc temps

de tard en tard SP, a llargs intervals (IEC)

Eren molt amics, però sols es veien de tard en tard; això sí, s’escrivien unes lletres inacabables (R-M)

→ de temps en temps, de tant en tant, a vegades

▷ cada dos per tres (ant.)

de temps en temps SP, algunes vegades (A-M)

Els convidava a dinar de temps en temps, per les grans diades (R-M)

→ de tant en tant, de tard en tard, a vegades

▷ a diari (p.ext.)

en menys (d’algun temps) SP, en un espai de temps inferior al que s’indica

En menys d’un mes haurà anat de viatge dues vegades

fer anys i panys SV, fer molt de temps (EC)

D’aquest projecte, me’n va parlar fa anys i panys; em pensava que ja ho havia deixat córrer / Fa anys i panys de l’accident aquell que va tenir (R-M, *)

→ temps ha, fer segles

▷ trigar anys i panys (p.ext.), en altre temps (p.ext.), en aquell temps (p.ext.), temps enrere (p.ext.)

■ fer segles SV, fer molt de temps

Fa segles que no vaig al cinema. Ja no sé ni quina va ser l’última pel·lícula que vaig anar a veure

→ fer anys i panys

haver-hi més dies que llonganisses SV, sobrar temps per a fer quelcom (R-M)

No pateixis, ja ho acabaràs; hi ha més dies que llonganisses / No t’apressis tant, home!, que hi ha més dies que llonganisses (R-M)

▷ tenir temps (p.ext.). Del refrany: «haver-hi més dies que llangonisses i més setmanes que botifarres» (Val., A-M)

mai per mai que SAdv, si algun dia (R-M)

Mai per mai que necessitis un bon traductor de rus, jo en conec un

→ mai que, avui per demà que, demà que, en cas de

mai que SAdv, si alguna vegada (R-M)

Mai que t’hi repensis, digues-m’ho, que en tornarem a parlar / Mai que et pregunti res, tu fes veure que no ho saps (R-M, EC)

→ avui per demà que, mai per mai que, demà que, si és cas que

■ minuts de pagès SN, expressió usada per a referir-se a una unitat de temps superior a l’establerta en meteorologia

Fa un quart d’hora m’has dit que series aquí al cap de cinc minuts, però devien ser cinc minuts de pagès, oi? (També s’usa amb la forma hora de pagès. Va precedida d’un numeral)

■ passar volant SV, expressió usada per a indicar que hom percep que una unitat de temps ha transcorregut ràpidament

Com que la feina m’agrada, les hores passen volant / Quan t’ho passes bé, els dies passen volant / Darrerament, els anys em passen volant

qui sap quan O, un temps llarg i imprecís (R-M)

Ha marxat a les deu i sempre arriba qui sap quan. No té mai pressa ni mira el rellotge / La Sagrada Família s’acabarà qui sap quan (R-M)

▷ a tres quarts de quinze (p.ext.), fora de temps (p.ext.)

tard o d’hora SCoord, es diu per a indicar que una cosa esdevé sens fallar, sia dins breu temps, sia dins un temps més llarg (A-M)

No sé on he posat la clau, però ja en tinc una altra; tard o d’hora, ja la trobaré en algun racó / Vindran, més tard o més d’hora, però seran aquí per Nadal (També s’usa amb la forma més tard o més d’hora) (R-M, *)

→ a la curta o a la llarga, prest o tard, a llarg tret, un dia o altre, amb el temps, a la llarga

temps difícils SN, temps en què es viu malament / temps de grans dificultats per a guanyar-se la vida o per a portar avant alguna empresa (IEC, A-M)

Després d’una guerra sempre corren temps difícils, perquè s’ha de reconstruir tot allò que s’ha destruït

→ temps de vaques magres

▷ temps difícil (v.f.), temps de vaques grasses (ant.)

tenir temps SV, disposar de temps per a fer quelcom, no estant subjecte a altres ocupacions (EC)

Tinc temps per estar amb tu una estoneta / No t’he escrit més prest perquè no he tingut temps (*, A-M)

▷ haver-hi més dies que llonganisses (p.ext.)

■ tot el temps del món SQ, molt de temps

Que et penses que tinc tot el temps del món o què? / Es va prendre tot el temps del món per a acabar aquella feina / Tu, tranquil. Disposem de tot el temps del món

▷ prendre’s (algun temps) de temps (p.ext.)

un dia o altre SCoord, indefectiblement / expressió que indica que una cosa s’esdevé sense fallar, sia immediatament, sia en un temps més llunyà (R-M, *)

Un dia o altre hauria de ploure perquè convé molt per als conreus

→ tard o d’hora

▷ un dia (p.ext.), un dia d’aquests (p.ext.)

fer bo SV, fer bon temps (R-M)

Si demà fa bo, anirem a passeig / Avui, com que fa bo, anirem a la platja (R-M)

▷ bon temps (p.ext.), temps dolç (p.ext.), l’estiuet de sant Martí (p.ext.)

mal temps SN, temps molest, sia per fred, sia per pluja, per vent o altre fenomen pertorbador de la calma atmosfèrica (A-M)

Avui farà mal temps, el cel està ben tapat / Portem uns dies de mal temps

▷ bon temps (ant.), estar si plou no plou (p.ext.), temps de llops (p.ext.), desfet de temps (p.ext.), cordonada de sant Francesc (p.ext.), temps infernal (p.ext.)

temps dolç SN, temps molt bo (A-M)

Fa un temps dolç, dóna gust sortir a fer una volta

→ bon temps

▷ fer bo (p.ext.), l’estiuet de sant Martí (p.ext.)