SUPOSICIÓ
anar de callada SV, ésser obvi / ésser suposat, no caldre dir alguna cosa (R-M, IEC)
Havent renyit amb el seu germà, va de callada que ja no deuran fer el negoci plegats (R-M)
→ caure pel seu propi pes, ésser de calaix, saltar a la vista, clar com l’aigua
▷ ho porta el plano (p.ext.)