REPROVABLE
no tenir nom SV, ésser una cosa tan insòlita per la seva maldat, que no se troba nom adequat per a designar-la com mereix (A-M)
La traïdoria que han tingut amb aquest home no té nom; ell sols els havia fet favors; no mereixia aquest tracte (R-M)
→ no tenir perdó de Déu
▷ ésser un cas de consciència (p.ext.)