a dir veritat SP, expressió usada per a reforçar una asserció que té caràcter de confessió, que corregeix o atenua una idea expressada abans o tinguda com a certa, etc. / puntualitza una suposició incerta (EC, R-M)

Tothom creu que ho va fer ell, però, a dir veritat, no n’hi ha cap prova / A dir veritat, jo mateix, no hi confio gaire (R-M, EC)

→ a dir cert, en rigor, la veritat és que

▷ si anem a mirar (p.ext.), dir ver (p.ext.)