a càrrec (d’algú) SP, expressió que s’utilitza per a indicar la responsabilitat econòmica d’algú respecte a una cosa o una altra persona / obligació feixuga, especialment de subvenir a una despesa (*, EC)

Els ports són a càrrec del destinatari / Aquest sopar va a càrrec del Joan / Els vins van a càrrec nostre, guarda’t el portamonedes (EC, *, *)

→ a compte (d’algú), a despesa (d’algú), a coll (d’algú), sobre les espatlles (d’algú), a compte i risc (d’algú)

▷ amb càrrec a (p.ext.)

a compte (d’algú) SP, a càrrec de / expressió que s’utilitza per a indicar la responsabilitat econòmica d’algú respecte a una cosa o una altra persona (EC, *)

Treballa a compte del masover / La manutenció va a compte vostre (R-M, EC)

→ a càrrec (d’algú)

a compte i risc (d’algú) SP, expressió que s’utilitza per a indicar la responsabilitat econòmica d’algú respecte a una cosa o una altra persona

Aquestes despeses van a compte i risc del nostre cap

→ a càrrec (d’algú)

a despesa (d’algú) SP, expressió que s’utilitza per a indicar la responsabilitat econòmica d’algú respecte a una cosa o una altra persona

Viu a despesa del seu oncle (El complement és opcional)

→ a càrrec (d’algú), a coll (d’algú), sobre les espatlles (d’algú), a expenses (d’algú)

▷ a les despeses (d’algú) (v.f.), a despeses (d’algú) (v.f.)

tenir bon diner SV, pagar puntualment / ésser bon pagador (R-M, IEC)

És un home que sempre regateja, però, en canvi, té bon diner i no deixa mai de complir els pagaments (R-M)

▷ tenir mal diner (ant.), tenir paraula de rei (p.ext.), tenir per perdre (p.ext.), tenir per respondre (p.ext.)

tenir mal diner SV, ésser mal pagador (IEC)

Està endeutat amb mig poble, té mal diner

▷ tenir bon diner (ant.), ésser un tal i un qual (p.ext.), ésser un tal per qual (p.ext.)