arreplegador de segó i escampador de farina SCoord, persona que estalvia coses petites i malgasta les profitoses (A-M)

És arreplegador de segó i escampador de farina, per això mai no tenim cap objecte de valor a les nostres mans

▷ arreplegar la cendra i escampar la farina (p.ext.)

cagar gras SV, obrar sense mirament ni precaució, sobretot en les despeses (A-M)

La Sílvia caga gras, algun dia se’n penedirà i ja no hi haurà res a fer / No sap estalviar, caga molt gras (També s’usa amb el quantificador molt en posició preadverbial)

→ tenir la mà foradada, no fundar cap missa d’onze

▷ cagar prim (ant.), mirar prim (ant.)

ésser un afonacases SV, malgastador / expressió usada per a referir-se a qui es dedica a despendre malament els diners propis, en coses inútils (Fr, *)

No li confiïs cap diner perquè és un afonacases

→ ésser un mà foradada, tenir la butxaca foradada, ésser un hereu escampa

ésser un hereu escampa SV, (ésser un) un dilapidador / (ésser un) home pròdig, malgastador (R-M, EC)

No tindrà mai res; és un hereu escampa; tot ho deixa perdre o s’ho malgasta en qualsevol caprici / Si ets un hereu escampa no podràs estalviar mai ni un cèntim (R-M)

→ ésser un mà foradada, ésser un afonacases, tenir la mà foradada

▷ de ca l’ample (p.ext.), fill pròdig (p.ext.)

no fundar cap missa d’onze SV, es diu del qui malgasta molt o no sap estalviar (A-M)

En Jaume és un home que no fundarà cap missa d’onze: no hi ha manera que estalviï

→ ésser un mà foradada, cagar gras, tenir la butxaca foradada

■ no vore’s la cera en l’orella SV, dit per a referir-se a qui no aconsegueix situar-se bé en la vida ja sigui perquè és mandrós o perquè gasta massa

Si sopes en llocs tan cars no et voràs cera en l’orella / Amb el camí que porta, sense estudiar ni treballar, l’Antoni no es vorà mai cera en l’orella

[Val.]

tenir la butxaca foradada SV, gastar molt (R-M)

No sap estar-se de cap caprici; té la butxaca foradada; tot s’ho gasta (R-M)

→ tenir la mà foradada, ésser un mà foradada, ésser un afonacases, no fundar cap missa d’onze

▷ tenir les butxaques foradades (v.f.), mirar prim (ant.)

tenir la mà foradada SV, excedir-se en les despeses / ésser un dilapidador, malgastador; no saber conservar els béns que es posseeixen (R-M, A-M)

No és estrany que el sou no li arribi a cap de mes; té la mà foradada i gasta sense calcular (R-M)

→ tenir la butxaca foradada, cagar gras, tirar de veta, eixugar el vent tant com en plou, ésser un mà foradada, ésser un hereu escampa

▷ tenir les mans foradades (v.f.), mirar prim (ant.)