INSISTÈNCIA

nyic-nyic SN, onomatopeia amb què s’expressa el parlar d’una persona que ens martiritza amb la seva insistència / burxant sense parar (IEC, R-M)

Ella no para de demanar, nyic-nyic, fins que li’n fan cas / Dóna-li alguna cosa: aquest nyic-nyic ja fa escudella! (R-M, Fr)

tornar a la mateixa cançó

ésser un corcó (p.ext.), nyec-nyec (p.ext.)

[Reduplicatiu]