EXTREM
1. que, en una direcció donada, es troba en el darrer lloc, a l’últim de tot
al capdamunt de SP, al lloc més alt o més llunyà / al cim, a l’extrem més alt, a la part superior (R-M, EC)
Aquest penell ha de posar-se al capdamunt del campanar; es veurà de ben lluny / Al capdamunt del turó / Al capdamunt de la pàgina / Pinta la paret fins al capdamunt (El complement és opcional) (R-M, EC, Fr, *)
→ al cim de
▷ al capdavall de (ant.)
al capdavall de SP, a l’extrem més baix, a la part inferior, al fons (IEC)
Al capdavall del passeig s’alça un arc de triomf / Al capdavall de la pàgina / Seguiu aquest camí i al capdavall trobareu una portalada de ferro; és allà (El complement és opcional) (EC, Fr, R-M)
▷ al capdamunt de (ant.), al fons de (p.ext.)
2. (fig.) que està a l’últim grau, a un alt grau
al punt (de fer alguna cosa) SP, al límit de (R-M)
Estava content al punt de tenir ganes de cantar (R-M)
→ a l’extrem (de fer alguna cosa)
tres són curtes i quatre són llargues SCoord, no haver-hi terme mitjà (R-M)
Es troba indecís sense saber com resoldre-ho; tres són curtes i quatre són llargues; sigui com sigui n’ha de sortir perjudicat (R-M)
▷ entre l’espasa i la paret (p.ext.)