ironia de la sort SN, esdeveniment contrari al que era d’esperar (R-M)

Per ironia de la sort, el meu pitjor enemic va ser qui em va salvar la vida en aquella situació tan perillosa

→ ironia del destí

quin sant s’ha trencat el coll O, expressió que serveix per a demanar quin esdeveniment ha succeït / emfasitza un esdeveniment que era considerat improbable (*, R-M)

Tu per aquí? Quin sant s’ha trencat el coll? Ens pensàvem que no voldries venir mai més / Quin sant s’ha trencat el coll, avui? Quina cosa més estranya? (R-M, *)

▷ què s’hi cou (p.ext.), quin pebre li fa coure els ulls (p.ext.), quina ceba li fa coure els ulls (p.ext.)

[Moianès]