trobar a enyor SV, enyorar / adonar-se que algú o alguna cosa no és allà on hauria d’ésser, sentir-ne la llunyania, la pèrdua, la desaparició (IEC, *)

Des que viu a França troba a enyor els seus amics / Estava acostumat a viure prop del mar i ara ho troba a enyor / He deixat de fumar i ho trobo a enyor (*, R-M, EC)

→ trobar a faltar

trobar a faltar SV, adonar-se que (algú o alguna cosa) no és allà on hauria d’ésser, sentir la llunyania, la pèrdua, la desaparició (d’algú o d’alguna cosa) (IEC)

En un país estranger es troben a faltar moltes coses de la nostra vida quotidiana, però sobretot els amics / Si se’n va el trobaré a faltar / Tants dies d’estar sol us trobaré a mancar (També s’usa amb el verb mancar) (R-M, EC, R-M)

→ trobar a enyor