trencar-se-li la veu (a algú) O, quedar sense veu / alterar-la fatigant-la, forçant-la (R-M, IEC)

Mentre llegia se li trencà la veu, però va reprendre la lectura tot seguit / Amb els crits que va fer-te se li va trencar la veu / L’emoció del moment va fer que se li trenqués la veu (R-M, *, *)

▷ enfosquir-se-li la veu (a algú) (p.ext.), no tenir veu (p.ext.), perdre la veu (p.ext.), veu de regadora (p.ext.), veu d’aiguardent (p.ext.)