pujar-li al cap (a algú) SV, produir envaniment / (els honors, un càrrec, etc.) envanir-se d’haver-los aconseguit / pertorbar la raó alguna causa anímica, sobretot l’orgull, els esdeveniments massa pròspers, la riquesa, etc. (IEC, EC, EC)

Els primers èxits obtinguts li han pujat al cap i ara ja es pensa ésser famós / El nou càrrec li ha pujat al cap; ara no saluda ningú (R-M)

→ pujar-li els fums al cap (a algú), agafar fums

tenir a glòria (haver fet alguna cosa) SV, considerar un honor / sentir-se satisfet, orgullós, d’alguna cosa que hom mateix ha fet, considerar-la motiu de satisfacció (R-M, EC)

Sempre ha tingut a glòria l’haver estat deixeble d’aquell gran músic / Tinc a glòria haver escrit aquesta novel·la (R-M, EC)

→ tenir (alguna cosa) a molta honra

tenir (alguna cosa) a molta honra SV, considerar un honor / considerar alguna cosa com a motiu d’orgull tot i que algú altre la censuri o pugui censurar-la (R-M, EC)

Tinc a molta honra haver nascut en aquest país (R-M)

→ tenir a glòria (haver fet alguna cosa)