lligar-se-li la llengua (a algú) O, parlar confusament, deixant les coses a mig dir, embullant-les, de manera que el que hom diu és amb prou feines intel·ligible / embarbussar-me, embarbussar-te, etc. (*, EC)

Se’m va lligar la llengua i no hi havia manera de dir res

→ fer una explicació de gall dindi, travar-se-li la llengua (a algú)

▷ fer embuts (p.ext.), haver-se empassat la llengua (p.ext.), no tenir llengua (p.ext.), no saber-se treure les paraules de la boca (p.ext.), trencar les paraules (p.ext.), tenir la llengua curta (p.ext.)