DESIL·LUSIONAR
dissipar la il·lusió (d’algú) SV, deslliurar algú de la il·lusió (IEC)
La pluja ha fet dissipar la il·lusió d’anar a la platja als turistes
→ aigualir la festa (a algú), espatllar la festa (a algú)
dissipar la il·lusió (d’algú) SV, deslliurar algú de la il·lusió (IEC)
La pluja ha fet dissipar la il·lusió d’anar a la platja als turistes
→ aigualir la festa (a algú), espatllar la festa (a algú)