DESENTENDRE'S

aclucar-se d’ulls SV, no voler saber o veure quelcom (R-M)

Com que no li interessa aquest tema, s’acluca d’ulls i ja no hi pensa més

tancar els ulls (a alguna cosa)

fer cas omís de (p.ext.), deixar (algú o alguna cosa) de racó (p.ext.)

amagar el cap sota l’ala SV, no afrontar situacions adverses

Com que la seva mare sempre li ha tret les castanyes del foc, està acostumat a amagar el cap sota l’ala

amb el cap sota l’ala (p.ext.), agafar el bou per les banyes (ant.), anar a l’orsa (ant.)

anar-se’n d’una carta SV, desentendre’s / defugir la responsabilitat d’alguna cosa (R-M, *)

Quan no vols respondre, sempre te’n vas d’una carta, tu (R-M)

fer l’orni, rentar-se’n les mans com Pilat, fer el distret, fer el paperot

aquesta albarda per a un altre ase O, expressió per a indicar que no volem admetre una feina massa pesada (IEC)

Si em demanes que aixequi aquestes caixes, et diré aquesta albarda per a un altre ase

fugir de fam i de feina (p.ext.)

arronsar-se d’espatlles SV, desentendre’s / defugir la responsabilitat d’alguna cosa (IEC, *)

Com que tu ja li ho soluciones tot, ell s’arronsa d’espatlles / Davant d’aquesta injustícia no podem arronsar-nos d’espatlles. Cal fer quelcom (*, R-M)

rentar-se’n les mans com Pilat, abaixar la cresta

arronsar-se-li el llombrígol (p.ext.)

deixar córrer (alguna cosa) SV, no donar importància (a alguna cosa) (R-M)

Faci el que faci, deixa-ho córrer; no t’hi enfadis (R-M)

de més grosses n’han passades (p.ext.), no serà tant (p.ext.), no arribar la sang al riu (p.ext.), de més grosses se n’han vistes (p.ext.)

deixar de mà (alguna cosa) SV, desentendre’s / no voler intervenir o deixar d’intervenir en alguna cosa, prescindir-ne (R-M, *)

No pots deixar de mà la secció de vendes; cal que la controlis més / Els darrers capítols han estat deixats de mà i per això són mal acabats (R-M)

posar mà (a alguna cosa) (ant.), deixat de la mà de Déu (p.ext.)

donar pel seguit (a algú) SV, donar la raó a algú sense estar-hi d’acord i sense oposar-s’hi

Per a no discutir, sempre donava pel seguit a la seva dona / No em donis pel seguit, argumenta el que penses i fes-m’ho entendre; ja saps que no m’agrada la indiferència

portar la contrària (a algú) (ant.), seguir el corrent (a algú) (p.ext.), donar la raó (a algú) (p.ext.)

engegar (algú o alguna cosa) a can Pistraus SV, desentendre’s d’algú o d’alguna cosa de mala manera. Desfer-se’n

No cridis perquè si l’atabales t’engegarà a can Pistraus / En època d’exàmens engegaria la carrera a can Pistraus

engegar (algú o alguna cosa) a dida, engegar (algú o alguna cosa) a la merda, engegar (algú) a la quinta forca, engegar (algú o alguna cosa) a parir panteres, enviar (algú) a porgar fum

engegar (algú o alguna cosa) a la porra SV, desentendre’s d’algú o d’alguna cosa de mala manera

Havia de tenir massa paciència amb ell i el va engegar a la porra / Va engegar la feina a la porra per aquella noia

enviar (algú o alguna cosa) a la porra, enviar (algú o alguna cosa) a la merda, enviar (algú o alguna cosa) a parir panteres, engegar (algú o alguna cosa) a pastar fang, engegar (algú o alguna cosa) al diable

engegar (algú) a mal viatge SV, engegar algú, expulsar-lo de mala manera, maleint-lo (A-M)

S’han discutit i l’ha engegat a mal viatge

enviar (algú) a mal viatge, enviar (algú o alguna cosa) al diable, enviar (algú o alguna cosa) a la porra, engegar (algú o alguna cosa) a rodar, fes-te frare, engegar (algú) a cagar

engegar (algú o alguna cosa) a passeig SV, desentendre’s d’algú o d’alguna cosa de mala manera / despatxar algú de mala manera. Desfer-se’n / expulsar de mala manera, amb paraules despectives o violentes (*, R-M, EC)

El va engegar a passeig sense voler escoltar-lo / Va engegar la moto a passeig perquè ja n’estava tip (R-M, *)

enviar (algú) a fregar, enviar (algú o alguna cosa) a passeig, engegar (algú) a cagar, tancar-li la porta pels nassos, engegar (algú) a la quinta forca, vés-te’n a passeig

engegar (algú o alguna cosa) a pastar fang SV, desentendre’s d’algú o d’alguna cosa de mala manera

Engegaria el seu marit a pastar fang, quan l’insulta! / Ho engegaria tot a pastar fang en moments com aquests

enviar (algú o alguna cosa) a pastar fang, vés-te’n a pastar fang, engegar (algú o alguna cosa) a la porra, enviar (algú o alguna cosa) a dida

engegar (algú o alguna cosa) a prendre pel sac SV, desentendre’s d’algú o d’alguna cosa de mala manera / aviar algú que és molest / expressió amb què hom engega, rebutja (algú), li desitja mal, etc. (*, R-M, EC)

Si no canvia de manera d’actuar l’engegaran a prendre pel sac / En moments així ho engegaria tot a prendre pel sac (R-M, *)

engegar (algú o alguna cosa) a prendre pel cul, engegar (algú) a tomar vent, enviar (algú) a escampar la boira, engegar (algú) a fer piles, enviar (algú) a cagar

engegar (algú) al botavant SV, treure’s algú del davant sense cap consideració (IEC)

Quan ha fet la reclamació l’han engegat al botavant sense fer-ne cap cas (R-M)

enviar (algú) al botavant, engegar (algú o alguna cosa) a rodar, enviar (algú o alguna cosa) a la porra, engegar (algú o alguna cosa) al carall

engegar (algú o alguna cosa) al diable SV, desentendre’s d’algú o d’alguna cosa de mala manera / despatxar algú de mala manera (*, R-M)

Quan torni a venir el mateix home, engega’l al diable; ja estic tip de la seva insistència / Quan tenim problemes, ho engegaria tot al diable (R-M, *)

enviar (algú o alguna cosa) al diable, engegar (algú o alguna cosa) a la porra, enviar (algú o alguna cosa) a dida, enviar (algú) a l’infern

enviar (algú) a la pífia SV, enviar algú a mal viatge, engegar-lo iradament (A-M)

Va enviar el seu germà a la pífia per pesat

engegar (algú) a la fresca, engegar (algú) a la pífia, enviar (algú) a fregir espàrrecs, engegar (algú) a parlar amb els gegants

enviar (algú o alguna cosa) a rodar SV, desentendre’s (d’algú o) d’alguna cosa, no voler-ne saber res més (EC)

Ho va enviar tot a rodar per aquella noia / Enviaria la família a rodar quan veig que no m’entenen

enviar (algú o alguna cosa) al diable, enviar (algú) a mal viatge, engegar (algú o alguna cosa) a rodar, tirar-ho tot a rodar, engegar (algú o alguna cosa) a pastar fang, tirar (alguna cosa) per portes

fer el desentès SV, fer algú com aquell que no sent o no entén el que hom li diu, com aquell que no veu (algú o alguna cosa), no donar-se per al·ludit (EC)

No facis el desentès i escolta el que et diré, que és molt important

fer l’orni, fer el sord, fer l’angelot, fer el sonso, com aquell qui no hi sent

fer el distret SV, no prestar atenció en un afer i desentendre-se’n

A l’hora de baixar les escombraries sempre fas el distret / S’ha fet el distret per tal de no haver d’anar-hi ell

fer l’orni, anar-se’n d’una carta, fer el paperot, sentir ploure, sentir els quarts i les hores no

fugir d’estudi (p.ext.), de cop descuit (p.ext.), en descuit (p.ext.)

fer el pagès SV, fer com aquell qui no entén una cosa (IEC)

Els avisaven que per allí no es podia passar, però ells feien el pagès i seguien endavant (R-M)

fer el sord, com qui sent ploure, fer el paper del borinot

fer el paper de met SV, fer el paper de qui no s’adona de res / fingir, algú, per conveniència que no està al cas de res, fer el beneit (IEC, EC)

Quan li parlen fa el paper de met, però és molt llest i tot ho cull (R-M)

fer el desentès, fer el pagès, com qui sent ploure, fer el paper del borinot

tancar l’orella (a alguna cosa) (p.ext.)

fer el paper del borinot SV, fer veure que no entenem allò que ens diuen; fer el desentès (A-M)

Li vaig fer una bona oferta, però em va fer el paper del borinot: encara espero que em contesti

fer el pagès, fer el paper de met

fer el paperot SV, desentendre’s / no prestar atenció en un afer i desentendre-se’n (R-M, *)

Quan li ho van preguntar, va fer el paperot i no va contestar res en concret (R-M)

fer l’orni, anar-se’n d’una carta, fer el distret

fer el sord SV, no voler atendre / fingir no oir, o obrar sense atendre allò que altri diu (R-M, A-M)

Dues de les entitats invitades a col·laborar han fet el sord; no faran cap aportació a l’obra proposada / Un no sap si s’espera perquè el timbre no sona o perquè els servents fan el sord (R-M, A-M)

fer el desentès, fer orelles de paret, fer orelles de marxant, fer el pagès, fer l’angelot, sentir els quarts i les hores no, com qui sent ploure, tenir les orelles a cal ferrer

com qui no vol la cosa, entrar-li per una orella i sortir-li per l’altra (a algú) (p.ext.)

fer l’angelot SV, fer el sord o el desentès / fingir no oir o obrar sense atendre allò que altri diu (IEC, *)

Quan és l’hora d’assumir els compromisos que promet, fa l’angelot

fer el desentès, fer el sord, sentir ploure, sentir els quarts i les hores no

fer l’orni SV, fer el desentès / algú, fer com aquell que no sent o no entén el que hom li diu, com aquell que no veu algú o alguna cosa, no donar-se per al·ludit (R-M, *)

Aquesta vegada no li valdrà fer l’orni perquè no marxarem que no ens hagi dit sí o no / No facis l’orni, que ja sé que has estat tu (R-M)

fer el desentès, fer el paperot, com qui sent ploure, fer el suec, fugir de fam i de feina, fer el distret, com aquell qui no hi sent, escoltar (alguna cosa) amb orelles de ruc, anar-se’n d’una carta, fugir d’estudi

fer l’enze (p.ext.), com si tal cosa (p.ext.), com si res (p.ext.), com aquell qui res (p.ext.)

fer orelles de paret SV, fingir no oir, desentendre’s

Feia orelles de paret a tot el que jo li proposava / Ell sempre m’havia anat fent orelles de paret

fer el sord, fer orelles de cònsol, tenir les orelles a cal ferrer

[Moianès]

fugir de fam i de feina SV, defugir tota obligació (IEC)

Últimament no sé què li passa, fuig de fam i de feina / No fugis de fam i de feina, que ja sé que has estat tu / Ell no t’ho farà pas perquè sempre fuig de fam i feina (*, R-M, *)

fer l’orni, tirar-se (alguna cosa) a l’esquena, no cansar-s’hi

rentar-se’n les mans com Pilat (p.ext.), aquesta albarda per a un altre ase (p.ext.), espolsar-se les puces de damunt (p.ext.), tirar-se les puces de damunt (p.ext.)

girar l’espatlla (a algú) SV, abandonar, no voler escoltar ni prestar ajut (A-M)

Molts amics seus ara li han girat l’espatlla per desavinences polítiques

girar l’esquena (a algú), girar el cul (a algú), rentar-se’n les mans com Pilat, tombar-se d’esquena a

girar les espatlles (a algú) (v.f.)

i passa que t’he vist SConj, expressió usada per a desfer-se d’algú o d’alguna cosa que és molesta, desagradable

Faré el que pugui per arreglar-li el vestit, i passa que t’he vist. No li penso fer cap més favor (S’usa a mode de conclusió, per a tancar l’enunciat, i només en segona persona del singular de l’imperatiu)

i va que xuta (p.ext.)

no anar de solfes SV, no estar disposat a atendre a coses insignificants o que no interessen (A-M)

Està atabalat i no va de solfes

no estar per solfes, no estar per comèdies, no estar per punyetes, no estar per contemplacions

no estar per brocs SV, no voler complicacions / es diu de qui no es vol embolicar en un afer, en una discussió, etc. (R-M, IEC)

Jo prefereixo pagar-ho ara; jo no estic per brocs; després es pot apujar (També s’usa amb els quantificadors gaire, gens, etc. en posició postverbal) (R-M)

no entendre’s de raons, no estar per històries, no estar per orgues, no estar per comèdies, no estar per solfes, no entendre’s de romanços

rentar-se’n les mans com Pilat (p.ext.), altra feina hi ha (p.ext.)

no estar per comèdies SV, no voler fer cas (R-M)

Mira, ara no m’atabalis que no estic per comèdies i no em ve de gust escoltar els teus sermons (També s’usa amb els quantificadors gaire, gens, etc. en posició postverbal)

no entendre’s de raons, no estar per brocs, no estar per galindaines, no estar per històries, no anar de solfes, no estar per solfes, no entendre’s de romanços, no estar per camàndules

altra feina hi ha (p.ext.)

no estar per contemplacions SV, es diu de qui no es vol embolicar en un afer, en una discussió, etc.

Tinc molt mal de cap i no estic per contemplacions (També s’usa amb els quantificadors gaire, gens, etc. en posició postverbal)

no estar per punyetes, no estar per històries, no estar per orgues, no estar per galindaines, no anar de solfes

no estar per galindaines SV, es diu de qui no es vol embolicar en un afer, en una discussió, etc.

Quan no tenia diners, estava tan preocupat pels seus problemes que no estava per galindaines

no estar per històries, no venir-li amb galindaines (a algú), no estar per comèdies, no estar per contemplacions, no estar per punyetes

altra feina hi ha (p.ext.)

no estar per històries SV, no voler fer cas / es diu de qui no es vol embolicar en un afer, en una discussió, etc. (R-M, *)

El pare no estava per històries: no el va voler escoltar i el va bufetejar / Li demanaven que s’esperés a cobrar a fi d’any; però ell no està per romanços i ho ha reclamat judicialment (També s’usa amb el nom romanço i amb els quantificadors gaire, gens, etc. en posició postverbal) (*, R-M)

no estar per brocs, no estar per orgues, no estar per comèdies, no estar per galindaines, no estar per contemplacions, no estar per punyetes, no estar per solfes

no venir-li amb històries (a algú) (p.ext.), deixar-se de ximpleries (p.ext.), deixar-se d’històries (p.ext.), altra feina hi ha (p.ext.)

no estar per orgues SV, desentendre’s de quelcom / es diu de qui no vol embolicar-se en un afer, una discussió, etc. (R-M, EC)

A mi no m’emboliquis en aquesta qüestió, que no estic per orgues (També s’usa amb els quantificadors gaire, gens, etc. en posició postverbal) (R-M)

no estar per històries, no estar per brocs, no estar per contemplacions, no estar per punyetes, no estar per solfes, no estar per camàndules

altra feina hi ha (p.ext.)

no estar per punyetes SV, es diu de qui no es vol embolicar en un afer, en una discussió, etc.

Ara està nerviós i no està per punyetes, comenta-li-ho més tard (També s’usa amb els quantificadors gaire, gens, etc. en posició postverbal)

no estar per contemplacions, no estar per històries, no estar per orgues, no estar per galindaines, no anar de solfes

no venir-li amb galindaines (a algú) SV, es diu de qui no es vol embolicar en un afer, en una discussió, etc.

No em vinguis amb galindaines tan d’hora del matí! / No em vinguis amb galindaines que no tinc ganes de discutir, avui (També s’usa amb el verb anar)

no venir-li amb històries (a algú), no estar per galindaines, no venir-li amb retòriques (a algú)

raons de peu de banc (p.ext.), raons foradades (p.ext.)

no voldria pas ésser (algú) O, no voldria pas trobar-me en la situació d’algú (EC)

No voldria pas ésser ell en aquests moments; ho deu estar passant molt malament

no voler estar en la pell (d’algú)

passar (d’algú o d’alguna cosa) olímpicament SV, no fer cas de ningú, obrar amb independència, segons la pròpia intenció i conveniència

Passa dels seus pares olímpicament; mai no els fa cas / Passa olímpicament del que pensi la gent, per això sempre va vestit com li dóna la gana

anar a la seva bola (p.ext.), passar per damunt de (p.ext.)

per a tu faràs O, expressió usada per a recordar a algú la responsabilitat dels seus actes i alhora desentendre-se’n / es diu per a remarcar a algú la responsabilitat dels seus actes (*, R-M)

No et poses l’abric amb aquest fred? Per a tu faràs! A veure si agafes una pulmonia! / Per a ell farà, si va amb aquests amics! (També s’usa en tercera persona del singular del futur d’indicatiu) (R-M, *)

tu mateix, del seu pa farà sopes, anar el pollastre (per a algú)

per tu faràs (v.f.)

posar-se de panxa al sol SV, desentendre’s de tot, inhibir-se / inhibir-se d’una tasca, etc. (R-M, EC)

Ell no vol cap preocupació; ja fa temps que s’ha posat de panxa al sol i no s’interessa per res ni per ningú (R-M)

prendre’s (alguna cosa) a la fresca

de panxa enlaire (p.ext.)

prendre’s (alguna cosa) a raons SV, no voler parlar amb algú o d’alguna cosa (R-M)

Es pren aquest tema a raons

passar de llarg (p.ext.), passar de llis (p.ext.), fugir d’estudi (p.ext.), no ficar-se en raons (p.ext.), prendre’s (alguna cosa) a la fresca (p.ext.)

que el bombin O, expressió emprada per a engegar algú (IEC)

Ja li he canviat tres vegades el regal. Si ara no li agrada, que el bombin! (Només s’usa amb formes pronominals de segona i de tercera persones)

dues pedres, que una puta et bufi el cul

posar-s’hi fulles (p.ext.), sant Pere era bon home (p.ext.)

rentar-se’n les mans com Pilat SV, defugir la responsabilitat d’alguna cosa / disculpar-se, eludir la responsabilitat d’una cosa / declinar-ne la responsabilitat / declarar-se innocent d’una cosa, eludir-ne la responsabilitat (IEC, EC, EC, P)

Ell no vol cap responsabilitat del que hagi pogut passar durant la seva absència; se’n renta les mans com Pilat / De tot el que em dius, me’n rento les mans (El segon terme de la comparació és opcional) (*, EC)

tombar-se d’esquena a, girar l’espatlla (a algú), anar-se’n d’una carta, fugir del born

al marge de (p.ext.), fer la creu a (p.ext.), no estar per brocs (p.ext.), fugir de fam i de feina (p.ext.)

sentir els quarts i les hores no SV, fer el sord, sentir només allò que li convé (a algú) (A-M)

Em fa molta ràbia que només sentis els quarts i les hores no, vols prestar atenció al que et dic?

fer el distret, fer el sord, fer l’angelot

Del refrany: «El sord de Benissanó, que sentia els quarts i les hores no» (A-M)

[Val. (A-M)]

tapar-se les orelles SV, no voler fer cas, desoir (R-M)

Jo prou que li ho vaig demanar, però ell sempre es va tapar les orelles i no va voler fer-ho mai (R-M)

tancar l’orella (a alguna cosa), escoltar (alguna cosa) amb orelles de ruc, tombar-se d’esquena a, fer cas omís de

tirar-ho tot a rodar SV, maleir alguna cosa o desentendre-se’n, no voler saber-ne res (A-M)

Va tirar-ho tot a rodar el darrer any de carrera / Tan bé que duia el negoci i ara, per un malentès, ho ha llançat tot a rodar (També s’usa amb el verb llançar) (*, R-M)

enviar (algú o alguna cosa) a rodar

tombar-se d’esquena a SV, desentendre’s / desinteressar-se d’algú o d’alguna cosa (R-M, *)

Ja li poden dir coses per fer-lo interessar en el treball, però ell s’hi tomba d’esquena; no vol saber-ne res (També s’usa amb el verb girar) (R-M)

rentar-se’n les mans com Pilat, girar l’esquena (a algú), girar l’espatlla (a algú), tirar-se (alguna cosa) a l’esquena

tu mateix SN, es diu per a indicar que es deixa a la responsabilitat d’algú allò que aquell vulgui fer (R-M)

Tu mateix! Si no vols seguir els meus consells ja t’ho trobaràs / No vols estudiar? Tu mateix! (*, R-M)

per a tu faràs

vés al cony de ta mare O, expressió vulgar per a desentendre’s d’algú que molesta (R-M)

Prou! No m’empipis més; vés al cony de ta mare! / Ja està bé! Vés al cony de ta mare i no em parlis més! (R-M)

vés-te’n a fer punyetes, vés-te’n a la merda, vés-te’n a la porra

vés-te’n a escampar la boira O, expressió usada per a engegar algú de mala manera, per a desentendre-se’n

Deixa de molestar-me, vés-te’n a escampar la boira / Vés a escampar la boira i deixa’m una estoneta sola (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics)

vés-te’n a passeig, vés-te’n al botavant, vés-te’n a fregar, vés-te’n a rodar

escampar la boira (inv.)

vés-te’n a la porra O, emprat en forma imperativa per a engegar algú de mala manera

Li va dir: «vés-te’n a la porra» i el va deixar / A la porra, si no vols el quadre! (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics i també el verb principal)

vés-te’n al diable, vés-te’n a passeig, vés al cony de ta mare

vés-te’n a passeig O, emprat en forma imperativa per a engegar algú de mala manera

Ja t’he dit que jo no ho puc resoldre, no m’atabalis més i vés-te’n a passeig (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics i també el verb)

vés-te’n al diable, vés-te’n a la porra, enviar (algú o alguna cosa) a passeig, engegar (algú o alguna cosa) a passeig

vés-te’n al diable O, expressió amb què hom envia algú o alguna cosa al diable (EC)

No m’hi vull preocupar més, vés-te’n al diable / Al diable, no hi vull perdre més temps (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics i també el verb)

vés-te’n a la porra, vés-te’n a passeig, vés-te’n a fer punyetes, vés-te’n a la merda