DEJÚ
■ amb l’estómac buit SP, locució emprada per a indicar que algú no ha pres aliments des del començament del dia
Per què no anem a menjar alguna cosa, que jo encara estic amb l’estómac buit? / Tenia molta gana perquè tenia l’estómac buit (També s’usa amb la forma tenir l’estómac buit)
→ en dejú, tenir el pap buit, com el dia de néixer
com el dia de néixer SAdv, dejú / sense haver menjat res (R-M, *)
Tinc una gana que m’alça! Ja veieu l’hora que és i encara estic com el dia de néixer! Vaig a desdejunar-me (R-M)
→ amb l’estómac buit, fer badalls i creuetes
en dejú SP, estant dejú / sense haver menjat res des del començament del dia (IEC, *)
No fumo mai en dejú / Me n’he de prendre dues cullerades en dejú (IEC, EC)
→ amb l’estómac buit, tenir el pap buit
fer badalls i creuetes SV, estar en dejú / estar sense haver menjat res des del començament del dia (A-M, *)
Era migdia i feia badalls i creuetes
→ com el dia de néixer
tenir el pap buit SV, no haver menjat (IEC)
Avui no he esmorzat i tinc el pap buit / Si vas a treballar amb el pap buit, no tindràs força per a res (També s’usa amb la forma amb el pap buit) (*, R-M)
→ tenir el ventre buit, amb l’estómac buit, en dejú
▷ tenir el pap ple (ant.)