a coneixença (d’algú) SP, essent sabut o conegut per algú / informar-se, tenir notícia, d’un fet (*, EC)

Són persones d’algun mal vici, això és a coneixença dels cònsols (A-M)

→ a judici (d’algú), a sabuda (d’algú), a cient (d’algú)

▷ sense sabuda (d’algú) (ant.)

a sabuda (d’algú) SP, sabent alguna cosa algú / sabent-ho ell (R-M, IEC)

Ha entrat a la finca a sabuda dels propietaris; té permís (R-M)

→ a cient (d’algú)

▷ d’amagat (ant.), sense sabuda (d’algú) (ant.)