CASOLÀ

1. que pertany a l'interior de la casa, de la família, domèstic

d'estar per casa SP, casolà / expressió usada per a indicar que alguna cosa (roba, menjar, etc.) és molt casolana (R-M*)

El vam trobar amb una bata d'estar per casa, descolorida i gastada, i ell estava tot confós de presentar-se així / Roba d'estar per casa / En aquell restaurant fan menjars d'estar per casa; però hi vaig perquè conec la cuinera / Així no puc sortir al carrer, que vaig de casa (També s'usa amb la forma de casa) (R-MEC**)

de cada dia (p.ext.), de qualsevol manera (p.ext.), de batalla (p.ext.), d'esport (p.ext.), tot li és barri (p.ext.)


2. que s'està molt a casa; afecte als deures o als plaers de la casa

ésser de casa SV, ésser pertanyent o afeccionat a la casa / tenir el seu plaer més gran a estar a casa amb la família (R-MDIEC1)

Aquest home és de casa: sempre li fa mandra anar a visitar algun amic / No surt mai; és tan de casa que enlloc no gaudeix com entre les seves quatre parets / El seu marit és molt de casa; no surt mai al vespre (També s'usa amb els quantificadors molt o tan en posició postverbal) (R-MR-MFr)

de casa seva, no haver eixit mai del fum de l'olla, dragó d'ombra

no caure-li les teulades damunt (a algú) (ant.), no caure-li la casa a sobre (a algú) (ant.), ocell de gàbia (p.ext.)