CARA
1. part anterior del cap d’una persona
cara d’agost SN, [tenir, fer] cara de benestant (IEC)
Es nota que és l’amo amb la cara d’agost que té
cara de cul SN, cara ampla i rodona (R-M)
Que has vist quina cara de cul que té! / Se’n riuen de la seva cara de cul / Ep! Tu, cara cul! Vine cap a aquí que t’he de dir quatre coses! (També s’usa amb la forma cara cul) (R-M, R-M, *)
→ cara de pa, cara de pa de ral, cara de lluna plena, cara de pa de quilo
▷ cara cul (v.f.)
cara de lluna plena SN, cara ampla i rodona (A-M)
Des que s’ha engreixat fa cara de lluna plena
→ cara de pa, cara de pa de ral, cara de cul, cara de pa de quilo
■ cara de pa de quilo SN, cara ampla i rodona
S’ha engreixat, ara fa una cara de pa de quilo!
→ cara de pa de ral, cara de pa, cara de lluna plena, cara de cul
▷ cara de pito (ant.), begut de cara (ant.), xuclat de galtes (ant.)
cara de pa de ral SN, cara ampla i rodona (A-M)
Fas la mateixa cara de pa de ral que ton pare, es nota que us alimenteu bé!
→ cara de pa, cara de lluna plena, cara de pa de quilo, cara de cul
▷ cara de pito (ant.), begut de cara (ant.), xuclat de galtes (ant.), tenir galtes de pa de ral (p.ext.)
cara de rosa SN, bonica i d’aspecte jovenívol i sa (Fr)
Mira quin noi més maco i quina cara de rosa que té
→ cara de bon any, cara de maig
2. part anterior d’una cosa
al dret SP, al costat o cara considerats normals en la posició d’un objecte relativament al seu ús (R-M)
T’ho mires al revés; al dret hi ha un dibuix molt bonic / Si ho poses al dret no fa tan bonic com si ho poses al revés (R-M)
▷ del dret (v.f.), al revés (ant.), a l’inrevés (ant.), cap per amunt (p.ext.), de cara enlaire (p.ext.)
el costat dret SD, cara / dret, anvers, la superfície que està a la vista, la cara de dalt d’una cosa (Fr, *)
Gira la moneda i ensenya-me’n el costat dret