CARA

1. part anterior del cap d’una persona

cara d’agost SN, [tenir, fer] cara de benestant (IEC)

Es nota que és l’amo amb la cara d’agost que té

cara de cul SN, cara ampla i rodona (R-M)

Que has vist quina cara de cul que té! / Se’n riuen de la seva cara de cul / Ep! Tu, cara cul! Vine cap a aquí que t’he de dir quatre coses! (També s’usa amb la forma cara cul) (R-M, R-M, *)

cara de pa, cara de pa de ral, cara de lluna plena, cara de pa de quilo

cara cul (v.f.)

cara de lluna plena SN, cara ampla i rodona (A-M)

Des que s’ha engreixat fa cara de lluna plena

cara de pa, cara de pa de ral, cara de cul, cara de pa de quilo

cara de pa de quilo SN, cara ampla i rodona

S’ha engreixat, ara fa una cara de pa de quilo!

cara de pa de ral, cara de pa, cara de lluna plena, cara de cul

cara de pito (ant.), begut de cara (ant.), xuclat de galtes (ant.)

cara de pa de ral SN, cara ampla i rodona (A-M)

Fas la mateixa cara de pa de ral que ton pare, es nota que us alimenteu bé!

cara de pa, cara de lluna plena, cara de pa de quilo, cara de cul

cara de pito (ant.), begut de cara (ant.), xuclat de galtes (ant.), tenir galtes de pa de ral (p.ext.)

cara de rosa SN, bonica i d’aspecte jovenívol i sa (Fr)

Mira quin noi més maco i quina cara de rosa que té

cara de bon any, cara de maig

2. part anterior d’una cosa

al dret SP, al costat o cara considerats normals en la posició d’un objecte relativament al seu ús (R-M)

T’ho mires al revés; al dret hi ha un dibuix molt bonic / Si ho poses al dret no fa tan bonic com si ho poses al revés (R-M)

del dret (v.f.), al revés (ant.), a l’inrevés (ant.), cap per amunt (p.ext.), de cara enlaire (p.ext.)

el costat dret SD, cara / dret, anvers, la superfície que està a la vista, la cara de dalt d’una cosa (Fr, *)

Gira la moneda i ensenya-me’n el costat dret