Déu n’hi do O, expressió per a manifestar la conformació, la suficiència, etc. (IEC)

Déu n’hi do la gent que s’ha matriculat al curset de música! / Amb tan poc temps com has tingut per a escriure la novel·la, és prou bona. Déu n’hi doret com t’ha sortit! (També s’usa amb la forma Déu n’hi doret) (R-M, *)

més aviat SAdv, més exactament / tirant a (R-M, IEC)

El seu vestit no és rosat; és més aviat groc / És alt, més aviat ros, i té unes dents molt blanques (S’usa normalment seguida d’un adjectiu o d’un adverbi) (R-M, IEC)