ARRELAT
(fig.)
que només es deixa amb la creu O, consubstancial / es diu d’un vici, hàbit, etc., que es té molt arrelat (R-M, *)
L’hàbit de fumar és un vici que només es deixa amb la creu
→ que només es deixa amb la mortalla, que no es deixa sinó amb la mortalla
que només es deixa amb la mortalla O, consubstancial / es diu d’un vici, hàbit, etc., que es té molt arrelat (R-M, *)
El seu mal caràcter és dels que només es deixen amb la mortalla. Tota la vida ha estat intractable (R-M)
→ que només es deixa amb la creu, que no es deixa sinó amb la mortalla