fer vores (a algú) SV, apartar-se d’algú (R-M)

Des que han sortit aquestes fotografies a la revista, tothom fa vores a la Maria / D’ençà que va donar aquell escàndol, tothom li fa vores; no té cap amic / Diuen que està embolicat en qüestions escandaloses; val més que li fem vores (*, R-M, R-M)

→ deixar (algú o alguna cosa) de racó, fer el buit a, deixar (algú o alguna cosa) de banda