parar esqueneta (a algú) SV, acalar-se presentant l’esquena en disposició de rebre-hi el pes d’algú que s’hi posa damunt (A-M)

Quan es va trencar el peu, en Jaume va parar esqueneta a la Maria perquè no podia caminar

→ fer esqueneta (a algú), fer espatlleta (a algú), fer canca (a algú)