vés-te’n a l’infern O, locució emprada per a engegar algú de mala manera
Fora de casa meva, vés-te’n a l’infern, mentider! (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics i també el verb)
→ vés-te’n a la porra, vés-te’n al diable, vés-te’n a la quinta forca, enviar (algú) a l’infern
■ vés-te’n a la merda O, locució emprada per a engegar algú de mala manera
No et vull veure mai més, vés-te’n a la merda / Si no t’agrada, a la merda (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics i també el verb)
→ vés-te’n a cagar, vés al cony de ta mare, enviar (algú o alguna cosa) al diable, vés-te’n a parir panteres, vés-te’n a prendre pel cul, vés-te’n a prendre pel sac, vés-te’n a malguany
vés-te’n a la porra O, locució emprada per a engegar algú de mala manera
És l’última vegada que em deixes plantada. Vés-te’n a la porra! / A la porra, no el vull! (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics i també el verb)
→ vés-te’n al diable, vés-te’n a passeig, vés-te’n a dida, vés-te’n a fregir espàrrecs, vés-te’n a l’infern
vés-te’n a la quinta forca O, locució emprada per a engegar algú de mala manera
Hem insistit molt, si no vols venir, vés-te’n a la quinta forca / Li ha dit que se n’anés a la quinta forca i que no tornés (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics)
→ vés-te’n al diable, vés-te’n a fer punyetes, vés-te’n a l’infern, vés-te’n a passeig, engegar (algú) a la quinta forca, enviar (algú) a la quinta forca
vés-te’n a malguany O, exclamació per a maleir algú enviant-lo a mala ventura (A-M)
No en vull saber res més de tu, vés-te’n a malguany! / Mira, no en vull saber res més, d’ell, a malguany! (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics)
→ vés-te’n a la merda, vés-te’n al diable, vés-te’n a prendre pel sac
vés-te’n a pastar fang O, es diu per a acomiadar algú de mala manera (A-M)
Oblida’t de mi i vés-te’n a pastar fang! / Vés a pastar fang, noia! / Que vagin a pastar fang! (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics i també el verb principal) (*, IEC, *)
→ enviar (algú o alguna cosa) a pastar fang, engegar (algú o alguna cosa) a pastar fang
vés-te’n a prendre pel cul O, expressió amb què hom engega, rebutja (algú), li desitja mal, etc. / locució emprada per a engegar algú de mala manera (EC, *)
No cal que em truquis ni que em vinguis a veure, vés-te’n a prendre pel cul / A prendre pel cul, què s’ha cregut? (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics i també el verb principal)
→ vés-te’n a prendre pel sac, vés-te’n a cagar, vés-te’n a la merda
vés-te’n a prendre pel sac O, expressió amb què hom engega algú de mala manera, el rebutja, li desitja mal, etc.
A mi no em molestis més, vés-te’n a prendre pel sac / Me n’he cansat, a prendre pel sac! (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics i també el verb principal)
→ vés-te’n a prendre pel cul, vés-te’n a cagar, vés-te’n a la merda, vés-te’n a malguany
vés-te’n al diable O, expressió amb què hom envia algú o alguna cosa al diable (EC)
Mira, vés-te’n al diable, si no m’escoltes / Estic tip d’aquest noi; que se’n vagi al diable (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics i també el verb)
→ vés-te’n a cagar, vés-te’n a dida, vés-te’n a fregir raves, vés-te’n a fregar, vés-te’n a la porra, vés-te’n al botavant, vés-te’n a fer piles, vés-te’n a fer punyetes, vés-te’n a la quinta forca, vés-te’n a l’infern, vés-te’n a malguany
ves per on O, exclamació d’estranyesa (EC)
Ves per on! Ja està de tornada? (EC)
→ qui ho havia de dir
▷ aquesta sí que és bona (p.ext.)