ENCARREGAR-SE

fer-se càrrec de SV, encarregar-se d’alguna cosa, ocupar-se’n / encarregar-se d’algú (EC, *)

Fes-te càrrec de la casa mentre jo estigui fora / Des que va morir el seu pare, ell s’ha fet càrrec de tota la família

→ estar al cas (d’alguna cosa), portar (alguna cosa) a coll

▷ deixar de les mans (alguna cosa) (ant.), donar-li càrrec (a algú) (inv.), no deixar (alguna cosa) de la mà (p.ext.), pots pensar (alguna cosa) (p.ext.), pots comptar (alguna cosa) (p.ext.), treure la cara (p.ext.)

ENTENDRE

fer-se càrrec (d’alguna cosa) SV, comprendre, ésser conscient, formar-se una idea clara (d’alguna cosa) (IEC)

No sap fer-se càrrec que els infants són enjogassats / Em faig càrrec que és un problema difícil (R-M, EC)

→ estar al cas (d’alguna cosa), prendre esment (d’alguna cosa), fer-se capaç (d’alguna cosa)

▷ fer-se el càrrec (d’alguna cosa) (v.f.)