doblegar l’esquena SV, llagotejar algú / adular, mostrar-se servil (IEC, EC)
Sempre ha de doblegar l’esquena per aconseguir favors / Volia que l’ascendissin a la feina i per això doblegava l’esquena davant de l’amo cada vegada que el veia / Doblegaven l’esquena davant de la repressió dictatorial
→ llepar el cul (a algú), besar el cul (a algú), arrossegar-se com un cuc, corbar el cos, corbar l’esquena, vinclar l’esquena, portar la lliurea (d’algú), arrossegar-se als peus (d’algú), fer el cul gros (a algú)
▷ passar la mà per l’esquena (a algú) (p.ext.)
doblegar-hi el coll SV, resignar-se a alguna cosa, prendre-la amb conformitat (EC)
En Màrius, davant l’enuig del seu pare, va haver de doblegar-hi el coll
→ tòrcer el coll, arronsar les espatlles
doblegar l’esquena SV, fer moltes cortesies (A-M)
Sempre que ens el trobem pel carrer doblega l’esquena, és molt educat
doblegar l’esquena SV, mostrar-se servil (R-M)
Quan reclames els teus drets no et cal doblegar l’esquena (R-M)
→ ajupir l’esquena, abaixar el cap, donar el braç a tòrcer
doblegar l’esquena SV, treballar / emprar-se físicament amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa (R-M, *)
No el planyis com si fos una criatura; fes-lo treballar, que ja té edat de doblegar l’esquena com tots nosaltres / Aquest noi és un gandul: no hi ha manera de fer-li doblegar l’esquena (R-M, EC)
→ guanyar-se la vida
▷ fer sirgar (algú) (inv.), a l’esquena (p.ext.)