costar el bec i les ungles SV, costar molt car (R-M)
S’ha comprat una casa molt gran, però li ha costat el bec i les ungles (R-M)
→ costar un ronyó, costar el pebre, costar un bon pessic, costar un censal, valer un potosí, costar un sentit, costar un ull de la cara, costar una porrada, costar una ronyonada, com un foc
▷ ésser una sagnia (p.ext.)
• costar es bec de ses ungles (Mall.)
costar el pebre SV, costar molt, ésser molt car (A-M)
Aquestes arracades em van costar el pebre, així que ja cal que te les posis / D’on me trobava ben afaitat era de sa bossa, perquè la funció m’havia costat del pebre (*, A-M)
→ costar un ull de la cara, costar un sentit, costar un ronyó, valer un credo, costar el bec i les ungles, costar un bon pessic, costar un censal, valer un potosí, costar una porrada, costar una ronyonada
▷ un preu prohibitiu (p.ext.)
• costar del pebre (Mall.)
costar es bec de ses ungles SV, costar molt car
Aquest moble li ha costat es bec de ses ungles
→ costar un ronyó
[Men. (A-M)]
costar un bon pessic SV, costar molt, ésser molt car
L’anell de prometatge li va costar un bon pessic
→ costar el bec i les ungles, costar el pebre, costar un censal, valer un potosí, costar un ronyó, costar un sentit, costar un ull de la cara, costar una porrada, costar una pasta gansa
▷ clavar un bon pessic (a algú) (inv.)
costar un censal SV, ésser molt car (R-M)
Aquella escultura costa un censal / Ha comprat un quadre que li ha costat un censal; val a dir que és d’una bona firma (*, R-M)
→ costar un ull de la cara, costar el bec i les ungles, costar el pebre, costar un bon pessic, valer un potosí, costar un ronyó, costar un sentit, costar una porrada, costar una ronyonada
costar un colló SV, ésser molt car (R-M)
M’ha costat un colló, així que tracteu-ho bé / El creuer que han fet val un colló (També s’usa amb el verb valer) (R-M, *)
→ costar un ull de la cara, costar un colló de mico, costar un ou, costar una porrada, costar una pasta gansa
■ costar un colló de mico SV, ésser molt cara una cosa
Aquest cotxe li deu haver costat un colló de mico / Aquests abrics de pell valen un colló de mico (També s’usa amb el verb valer)
→ costar un colló, costar un ull de la cara, costar un ou, costar una porrada, costar una pasta gansa
■ costar un ou SV, ésser molt car
Em vull comprar un cotxe descapotable, però tots costen un ou / El vestit de la núvia val un ou (També s’usa amb el verb valer)
→ costar un colló, costar un ull de la cara, costar un colló de mico, costar una porrada, costar una pasta gansa
costar un ronyó SV, ésser molt cara una cosa (IEC)
Aquest cotxe segur que costa un ronyó / S’ha comprat una casa que li ha costat un ronyó; val a dir que és molt ben construïda, però no és gaire gran (També s’usa amb el verb valer) (*, R-M)
→ costar un ull de la cara, costar un sentit, costar una ronyonada, costar el bec i les ungles, costar es bec de ses ungles, com un foc, costar el pebre, costar un bon pessic, costar un censal, valer un potosí, costar una porrada, valer un credo
▷ un preu prohibitiu (p.ext.), picar fort (p.ext.)
costar un sentit SV, costar molts diners / costar molt cara (alguna cosa) (IEC, EC)
No ha estat contenta fins que el seu marit li ha comprat un collar de perles que costa un sentit; no sé per què és tan exigent / Aquella casa va valer un sentit (També s’usa amb el verb valer) (R-M, *)
→ costar un ronyó, costar un ull de la cara, costar el bec i les ungles, costar el pebre, costar un bon pessic, costar un censal, valer un potosí, costar una porrada, costar una ronyonada, valer un credo
▷ un preu prohibitiu (p.ext.)
Pàgina 1 de 3 »