APARELLAR
armar (alguna cosa) en cors SV, disposar convenientment (un vaixell mercant) per a accions de guerra (EC)
Cal que armem el vaixell en cors perquè salparem d’aquí una hora
▷ en peu de guerra (p.ext.)
armar (alguna cosa) en cors SV, disposar convenientment (un vaixell mercant) per a accions de guerra (EC)
Cal que armem el vaixell en cors perquè salparem d’aquí una hora
▷ en peu de guerra (p.ext.)
armar escàndol SV, esvalotar / provocar esvalot, pertorbació de l’ordre; crits i soroll de baralla o desavinença (Fr, *)
Els venedors han armat escàndol al mercat quan han decidit regalar els excedents de fruita en protesta pels preus baixos / Quan discutien, han armat un gran soroll (També s’usa amb els noms brogit, esvalot i soroll i amb el modificador gran en posició prenominal)
→ armar bronquina, armar bregues, armar-la, armar un sagramental, cercar bregues, buscar raons, moure baralles, moure xivarri, moure brega, moure un escàndol, cercar bronquina, portar (algú) en revolta
▷ armar un vol (a algú) (p.ext.), haver-hi altar fumat i missa de tres (p.ext.)
■ armar-la SV, provocar esvalot, pertorbació de l’ordre; crits i soroll de baralla o desavinença
Quan surt de festa sempre es dedica a armar-la allà on va / A la festa, la va ben armar, barallant-se amb tothom
→ armar escàndol, armar un Cristo, armar un enrenou, armar un sagramental, armar gresca, armar bregues
■ armar la grossa SV, causar un avalot, pertorbar l’ordre amb crits, sorolls, desavinences
Tenia ganes de festa i va armar la grossa, fins i tot els veïns es van queixar
→ armar un Cristo, armar un sagramental, fer mullader, moure un escàndol, armar un enrenou
■ armar un Cristo SV, causar un avalot, pertorbar l’ordre amb crits, sorolls, desavinences
Va armar un Cristo perquè no estava d’acord amb el veredicte del jurat / Com que els nens no hi volien anar, van armar un bon Cristo (També s’usa amb els modificadors bon, gran, etc. en posició prenominal)
→ muntar un Cristo, alçar el Cristo, armar-la, armar la grossa, moure un escàndol, armar un enrenou
armar un enrenou SV, causar desordre sorollós, desgavell
A la benedicció de sant Antoni, va haver-hi alguns gossos que es van escapar i van armar un enrenou / A la reunió, els veïns van armar un gran enrenou perquè no es posaven d’acord (També s’usa amb els modificadors bon, gran, etc. en posició prenominal)
→ armar-la, armar un Cristo, armar un sagramental, armar la grossa, armar un sidral
armar un sagramental SV, esvalotar / provocar un escàndol, un esvalot; fer que un conjunt de gent cridi o es baralli (Fr, *)
Quan va saber que l’havien destituït va armar un sagramental / Els manifestants van armar un bon sagramental quan van arribar a davant de la plaça de l’ajuntament (També s’usa amb els modificadors bon, gran, etc. en posició prenominal)
→ moure un sagramental, cercar bregues, moure xivarri, moure brega, moure raons, armar escàndol, haver-hi un sagramental, armar-la, fer una escena, armar la grossa, armar un enrenou, armar un sidral, armar-la grossa
▷ muntar un drama (p.ext.), armar gresca (p.ext.)
armar (algú) cavaller SV, cerimonial en virtut del qual un aspirant era constituït cavaller (EC)
El rei va armar el jove cavaller / Tirant lo Blanc fou armat cavaller
▷ vetlla d’armes (p.ext.)
armar llaços SV, tramar / planejar (un complot, una burla, etc.) amb artificis (R-M, *)
És molt murri; sempre arma llaços i molta gent es deixa enredar (R-M)
▷ tirar-li l’art (a algú) (p.ext.)
armar (alguna cosa) en cors SV, disposar convenientment (un vaixell mercant) per a accions de guerra (EC)
Estan armant en cors el vaixell que hi ha atracat al port
▷ en peu de guerra (p.ext.)
Pàgina 1 de 2 »