ENGEGAR

engegar (algú o alguna cosa) a prendre pel cul SV, desentendre’s d’algú o d’alguna cosa de mala manera / aviar algú que és molest / expressió amb què hom engega, rebutja (algú), li desitja mal, etc. (*, R-M, EC)

El van engegar a prendre pel cul; no el necessitaven per a res / Si la carrera em continua anant tan malament, al final engegaré els estudis a prendre pel cul (R-M, *)

→ engegar (algú o alguna cosa) a prendre pel sac, engegar (algú) a fer piles, engegar (algú o alguna cosa) a parir panteres, engegar (algú) a fregar

ENGEGAR

vés-te’n a prendre pel cul O, expressió amb què hom engega, rebutja (algú), li desitja mal, etc. / locució emprada per a engegar algú de mala manera (EC, *)

No cal que em truquis ni que em vinguis a veure, vés-te’n a prendre pel cul / A prendre pel cul, què s’ha cregut? (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics i també el verb principal)

→ vés-te’n a prendre pel sac, vés-te’n a cagar, vés-te’n a la merda