ves-te'n a passeig O, emprat en forma imperativa per a engegar algú de mala manera
Ja t'he dit que jo no ho puc resoldre, no m'atabalis més i ves-te'n a passeig (També s'usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d'imperatiu. Sovint s'ometen els clítics i també el verb)
→ves-te'n al diable, ves-te'n a la porra, enviar (algú o alguna cosa) a passeig, engegar (algú o alguna cosa) a passeig, ves-te'n a Liorna
ves-te'n a passeig O, emprat en forma imperativa per a engegar algú de mala manera
No vull saber res més de tu, ves-te'n a passeig / Ves a passeig i quan t'hagis calmat, tornes (També s'usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d'imperatiu. Sovint s'ometen els clítics i també el verb)
→ves-te'n a la porra, ves-te'n al diable, ves-te'n al botavant, engegar (algú o alguna cosa) a passeig, ves-te'n a la quinta forca, fes-te frare, ves-te'n a escampar la boira, ves-te'n a Liorna