ACUDIR-SE
venir-li a boca (a algú) SV, acudir-se-li de dir (a algú) / ocórrer-se a dir (Fr, DIEC1)
No li va venir a boca res per excusar-se i va acotar el cap / Davant les seves amenaces no em va venir a boca de recordar-li les seves responsabilitats / Sempre diu el primer que li ve a boca; hauria de pensar millor el que diu (R-M, R-M, *)
→venir-li a esment (a algú), venir-li a la llengua (a algú)
▷venir-li a la boca (a algú) (v.f.), venir-li a la memòria (a algú) (p.ext.), venir-li a la ment (a algú) (p.ext.), venir-li al cap (a algú) (p.ext.), tenir-ne una per dir (p.ext.)