DESGRAT
venir coster (a algú) SV, costar de fer / resultar difícil o molesta (una cosa) (R-M, EC)
Un treball com aquest ve coster a tothom / Després de la discussió que ambdós havien tingut, els venia coster de tornar a relacionar-se / No se li pot demanar cap favor; tot li ve coster de fer (*, R-M, R-M)
→fer-se-li una muntanya (a algú), fer-se costa amunt (a algú), venir costa amunt (a algú), venir esquerra mà (a algú)