IRRITAR
treure (algú) de botador SV, treure algú de punt, produir-li una irritació molt intensa, que li fa perdre la serenitat / exasperar-lo, fent-li perdre la serenitat (A-M, R)
Ses seves fetes me treuen de botador / Bé podria estrevenirse que arribasseu a ferme curt o el cuch de l'orella malalt ò á traure'm de solch y de botador (Normalment s'usa amb el complement en forma pronominal) (*, A-M)
→treure (algú) de polleguera, treure (algú) de mare, fer bullir l'enteniment (a algú), treure (algú) de fogó, crispar els nervis (a algú), treure (algú) del solc, treure el seny (a algú), posar malalt (algú), treure (algú) de seny, fer dessecar (algú), fer sortir el fetge (a algú), fer sortir la freixura (a algú)
[Mall. (A-M)]