tirar a terra (alguna cosa) SV, fer caure a terra, abatre, enderrocar (EC)
Han hagut de tirar a terra aquesta casa a mig fer perquè no tenien permís d'obres / Han tirat a terra aquell casalot vell / La font ja no hi és: l'han tirada a terra (R-M, Fr, EC)
tirar (algú) a terra amb un dit SV, expressió amb què hom pondera la superioritat de força d'una persona sobre una altra (EC)
No em busquis les pessigolles: ja saps que, si vull, et tiro a terra amb un dit / Com penses barallar-te amb ell si et tirarà a terra amb un dit? (EC, *)