tenir-li el dit ficat a l'ull (a algú) SV, tenir animadversió a algú / tenir-li antipatia, o rancor, o aversió o malfiança (DIEC1, A-M)
Aquest veí em té el dit ficat a l'ull des que li vaig trencar un vidre (També s'usa amb les formes tenir-li el dit a l'ull (a algú) i tenir-li el dit posat a l'ull (a algú))
→estar a mata-degolla, no poder veure (algú), prendre-la (amb algú), agafar (algú) de cap de dit, donar-li carn d'espatla (a algú)
tenir-li el dit ficat a l'ull (a algú) SV, tenir animadversió a algú / tenir-li antipatia, o rancor, o aversió o malfiança (DIEC1, A-M)
Ens té el dit ficat a l'ull des que vam faltar / Des que em va fer allò li tinc el dit a l'ull (També s'usa amb les formes tenir-li el dit a l'ull (a algú) i tenir-li el dit posat a l'ull (a algú))
→dur (algú) en vençó, tenir més ràbia (a algú o a alguna cosa) que el dimoni a la creu, agafar (algú) de cap de dit, donar-li carn d'espatla (a algú)
▷posar el dit a l'ull (a algú) (p.ext.), covar odi contra (algú) (p.ext.)