Cerca

VANITÓS

tenir fums SV, tenir pretensions, altivar-se (R-M)

No sé per què té fums; és un home mediocre en tot i no té cap motiu de presumir / No entén com pot haver-hi persones amb tants fums (També s'usa amb els quantificadors molt, tant, un, etc. en posició prenominal) (R-M*)

gastar fums, tenir el cap ple de fum, dur fum de formatjada, fer el senyor, alçar el diapasó, no tenir àvia, donar-se importància, donar-se to, pixar colònia, dur molt de vent a sa flauta, dur molts de fums, pensar ésser es brau de l'obra, dur sa clenxa amb dos sementers, pensar-se ésser merda i no arribar ni a pet

pujar-li els fums al cap (a algú) (p.ext.), agafar fums (p.ext.), pujar de to (p.ext.), aires de grandesa (p.ext.), abaixar-li els fums (a algú) (p.ext.), tenir aires de (p.ext.)

ASSABENTAT

tenir fums (d'alguna cosa) SV, saber alguna cosa vagament, però amb fonament / tenir indicis d'alguna cosa (FrDIEC1)

No va voler anar a la reunió perquè tenia fums del tema que tractarien i era una qüestió que ell volia eludir (R-M)

haver nassada (d'alguna cosa)

tenir fum (d'alguna cosa) (v.f.), arribar a orelles (d'algú) (inv.), venir a orelles (d'algú) (inv.)

INDICI

tenir fums (d'alguna cosa) SV, tenir indicis d'alguna cosa / tenir-ne una vaga notícia (DIEC1Fr)

Ens ha assegurat que tenia fums de la desastrosa situació que s'acostava (R-M)

haver nassada (d'alguna cosa)

tenir fum (d'alguna cosa) (v.f.), arribar a orelles (d'algú) (inv.), venir a orelles (d'algú) (inv.)