CONÈIXER
tenir franquesa SV, tenir amistat o coneixença suficient amb algú per a poder parlar-li francament, sense encongiments, sense compliments, sense reserves, etc. (DIEC1)
Tenia franquesa amb ell com per a poder parlar-li sincerament / L'hi demanaré a ell, li tinc prou franquesa (També s'usa amb el quantificador prou en posició prenominal)