RECORDAR
ANT
tenir (alguna cosa) a la punta de la llengua SV, no poder dir una cosa sabuda perquè momentàniament no es recorda, o no és oportú / estar a punt de dir-la / estar a punt de recordar alguna cosa i no acabar-ho d'aconseguir / estar a punt de recordar-la, però no arribar a tenir-la en la memòria (R-M, DIEC1, EC, A-M)
Tinc la frase feta que necessites per al teu escrit a la punta de la llengua / Sí que li sé el nom; el tinc a la punta de la llengua; espera't, que ja el recordaré un moment o altre (També s'usa amb la forma tenir (alguna cosa) al cap de la llengua) (*, R-M)