AÏRAR-SE
perdre el bel SV, perdre la contenció, la serenitat (R-M)
En oir que l'atacaven, ja no s'ha pogut contenir, ha perdut el bel i s'ha posat a insultar-los (R-M)
perdre el bel SV, perdre la contenció, la serenitat (R-M)
En oir que l'atacaven, ja no s'ha pogut contenir, ha perdut el bel i s'ha posat a insultar-los (R-M)
perdre el bel SV, escanyar-se de tant de cridar (A-M)
Estaven discutint i, de tant cridar, ha perdut el bel / Es conductor va perdre es bèl y va agafar al amo per sa solapa, (*, A-M)
→prendre el cel amb les dents, posar-se com un gall de panses
▷cridar com un boig (p.ext.), cridar com un descosit (p.ext.), tenir trencat el tel de la llengua (p.ext.), enfosquir-se-li la veu (a algú) (p.ext.)
[Men. (A-M)]