pengim-penjam SAdv, deixant-se anar indolentment a un costat i a l'altre, sense gens de gràcia ni de vivacitat (EC)
Estava fatigat i caminava pengim-penjam / Duia la camisa pengim-penjam, li sortia per tots els costats (EC, *)
[Reduplicatiu]
pengim-penjam SN, persona malgirbada, que porta la roba de qualsevol manera (DIEC1)
Ser un pengim-penjam / Sempre va pengim-penjam i no fa gens de goig / Tan elegant que és el seu pare i ell sempre va pengim-penjam (DIEC1, R-M, R-M)
→anar amb una sabata i una espardenya; ací em cau, allà em penja; ésser un penjat; anar deixat
▷anar endreçat (ant.), semblar el carrer de mitja galta (p.ext.)
[Reduplicatiu]