FLAQUEJAR
fer-li figa (a algú) SV, flaquejar, fer falla sobtada per manca de força, per un moviment fals / defallir, perdre les energies (A-M, EC)
Està tan cansat que els genolls li fan figa; no s'aguanta dret / Les cames em fan figa (S'usa normalment amb els noms braç, cama, genoll com a subjecte) (R-M, EC)
→no aguantar-se dret, caure-li el cor (a algú), fondre's el cor (d'algú)