ALACAIGUT
estar cloc-piu SV, dit dels ocells que van alacaiguts i arrupits (EC)
Tenim l'ocellet que està cloc-piu. L'haurem de portar al veterinari / Ha deixat de cantar i va cloc-piu (També s'usa amb el verb anar)
•estar cop-piu (Mall., Men.)
estar cloc-piu SV, dit dels ocells que van alacaiguts i arrupits (EC)
Tenim l'ocellet que està cloc-piu. L'haurem de portar al veterinari / Ha deixat de cantar i va cloc-piu (També s'usa amb el verb anar)
•estar cop-piu (Mall., Men.)
estar cloc-piu SV, es diu de les persones malaltisses / malaltejar / malaltussejar (DIEC1, *, R-M)
Duu una temporada que està cloc-piu i els metges no saben quina pot ésser-ne la causa (També s'usa amb el verb anar) (R-M)
→no estar de filis, no estar llatí, no estar catòlic, no anar fi, mal dispost
•estar cop-piu (Mall., Men.)
estar cloc-piu SV, es diu de les persones malaltisses / malaltussejar (DIEC1, R-M)
Ja fa temps que està cloc-piu i no surt de casa seva / Des que va tenir aquell disgust que va cloc-piu (També s'usa amb el verb anar) (R-M, *)
→no estar de filis, no estar llatí, no estar catòlic, no estar cristià, no anar fi, mal dispost
▷tenir sempre un sis o un as (p.ext.), tenir un all o una ceba (p.ext.)
•estar cop-piu (Mall., Men.)