IRRITAR
encendre-li la sang (a algú) SV, irritar fortament, aïrar / remoure's intensament una passió, sobretot d'ira o d'amor desordenat / fer airar algú, irritar-lo (EC, A-M, A-M)
Aquest nen m'encén la sang de mala manera / En sentir-se increpat per l'altre se li va encendre la sang i es va abraonar al seu damunt / Una disputa que mos encendria sa sanch / Se li aurien encés les sangs am lo que l'ostaler li va dir (*, R-M, A-M, A-M)
→cremar-li les sangs (a algú), crispar els nervis (a algú), fer bullir l'enteniment (a algú), treure el seny (a algú), fer mala sang (a algú), posar malalt (algú), donar-li cremor (a algú), fer-li perdre la crisma (a algú), fer sortir el fetge (a algú), tirar un llamp (a algú)
▷més encès que un toro (p.ext.), perdre els estreps (p.ext.), bullir-li la sang (a algú) (p.ext.)