doblegar l'esquena SV, llagotejar algú / adular, mostrar-se servil (DIEC1, EC)
Sempre ha de doblegar l'esquena per aconseguir favors / Volia que l'ascendissin a la feina i per això doblegava l'esquena davant de l'amo cada vegada que el veia / Doblegaven l'esquena davant de la repressió dictatorial
→llepar el cul (a algú), besar el cul (a algú), arrossegar-se com un cuc, corbar el cos, corbar l'esquena, vinclar l'esquena, portar la lliurea (d'algú), arrossegar-se als peus (d'algú), fer el cul gros (a algú), acalar ses ales, fer de culfaristol, deixar-se colcar, junyir les espatlles
▷no ésser la jaqueta d'en Mates (ant.), passar la mà per l'esquena (a algú) (p.ext.)
doblegar l'esquena SV, fer moltes cortesies (A-M)
Sempre que ens el trobem pel carrer doblega l'esquena, és molt educat
doblegar l'esquena SV, mostrar-se servil (R-M)
Quan reclames els teus drets no et cal doblegar l'esquena (R-M)
→ajupir l'esquena, abaixar el cap, donar el braç a tòrcer, fer de culfaristol, deixar-se colcar
▷no ésser la jaqueta d'en Mates (ant.), donar-li per l'abeuradora (a algú) (p.ext.)
doblegar l'esquena SV, treballar / emprar-se físicament amb un esforç sostingut en l'execució d'alguna cosa (R-M, *)
No el planyis com si fos una criatura; fes-lo treballar, que ja té edat de doblegar l'esquena com tots nosaltres / Aquest noi és un gandul: no hi ha manera de fer-li doblegar l'esquena (R-M, EC)
→guanyar-se la vida, posar el coll (en alguna cosa)
▷no tindre ningun cul que arrapar (ant.), fer sirgar (algú) (inv.), a l'esquena (p.ext.), defensar el jornal (p.ext.), remenar els ditets (p.ext.)