MALCARAT
cara de jutge SN, cara de la persona adusta, de mal tractar / que mostra severitat (DIEC1, R-M)
Quan li anàvem a explicar tot el que havia passat, ell amb cara de jutge ens ha fet seure al seu davant / Aquell professor intimidava els alumnes amb la seva cara de jutge (R-M)
→cara de tres déus, cara de pocs amics, cara de prunes verdes, cara de vinagre, cara espessa, cara d'arrais, cara de desmamar criatures, cara d'Holofernes, posat de jutge, més alegre que una nit de trons i llamps