MORIR
arribar-li l'hora (a algú) O, arribar l'hora de morir-se, l'hora de la mort (DIEC1)
Pateix molt, pobre home, però es veu que encara no li ha arribat l'hora; sofrirà molt, abans de morir / Gaudeix de la vida, que en qualsevol moment et pot arribar l'hora / Ha arribat la seva hora (També s'usa amb el possessiu en comptes del pronom clític) (R-M, *, EC)
→ésser la seva hora, fer son dret camí
▷l'hora suprema (p.ext.), l'hora de la mort (p.ext.), tenir les hores comptades (p.ext.), acabar-se la candela (p.ext.)