DESGRAT
a desgrat de SP, contra la voluntat, de mala gana. Malgrat algun impediment / de mal grat / de manera desagradable (R-M, DIEC1, A-M)
En Joaquim va dir que sí, a desgrat del seu germà i de tots els qui s'hi oposaven / Van prendre aquella decisió a desgrat dels seus companys / A desgrat de les inconveniències de son germà; van anar a la platja / Fer quelcom a desgrat sempre deixa mal record; no dóna cap satisfacció / Sempre la veritat nua..., a grat o desagrat, y succehesca lo que succehesca / La cruel monotonia de les diversions, a desgrat de l'experiència, us torna a caçar (El complement és opcional) (R-M, R-M, *, R-M, A-M, A-M)
→a despit de, a pesar de, a contracor, de mal talent, de mal grat
▷en desgrat de (v.f.), de cor (ant.), de rebufada (p.ext.), a contratemps (p.ext.), no me'n faria pas lladre (p.ext.)