Cerca

FORMAL

ésser persona SV, tenir dignitat, formalitat (R-M)

Cal ésser persona per anar correctament pel món / M'estimo més tractar amb el pare, que és més persona que els dos fills / Aquell detectiu, que és molt persona, ha resolt el cas (També s'usa amb els quantificadors més i molt en posició prenominal) (R-M, R-M, *)

→tenir cara i ulls, fer d'home, tenir coneixement

▷saber amb quina mà se senya (p.ext.)

INFORMAL

no ésser persona ni bèstia bona SV, ésser informal (A-M)

No hi confiïs, perquè no és persona ni bèstia bona; et deixarà a l'estacada en qualsevol moment

→tenir poca paraula, tenir paraula de sastre

[Llofriu (A-M)]