LAMENTABLE
ésser llàstima SV, ésser lamentable (A-M)
És llàstima, de perdre el temps d'aquesta manera / Que és llàstima no poder remediar tanta misèria / Es gran llàstima que vós no ajau acabat (Només s'usa en tercera persona del singular. També es fa servir amb el modificador gran en posició prenominal) (EC, A-M, A-M)
→ésser pecat, ésser de plànyer, ésser de doldre, saber greu (a algú), no tenir consol